Demà dimecres a les 10:30 participaré en la taula rodona sobre Cloud Computing de la 5a edició de eShow Barcelona.

En ella parlarem sobre diferents experiències pràctiques en la utilització del Cloud Computing, i en concret sobre el cas de la Generalitat de Catalunya.

El programa Valor Afegit de TV3 ha fet un programa sobre el Cloud Computing a Catalunya, en el que es fa referència al projecte de migració al cloud dels 4.000 servidors que suporten els sistemes de la Generalitat.  Aquest projecte ha actuat com a atracció per a l’instal·lació de 3 nous nodes internacionals de cloud (IBM, HP i T-Systems) que permetrà la creació de llocs de treball i que la industria local pugui treballar directament sobre aquesta tecnologia, d’una forma més efectiva.

Podeu veure el programa sencer en el següent enllaç al web de TV3.

Es cert que el concepte cloud ha de permetre que els servidors es trobin en qualsevol part d’Internet. Però tenir els nodes a Catalunya ens aporta una sèrie d’avantatges:

• Mes prestacions – la velocitat de resposta dels sistemes a Internet depen entre d’altres coses del numero de “salts”  (equips intermitjos) pels que els usuaris han de passar abans d’arribar a la pàgina. Amb els serveis a prop, aquests salts seran mínims, gràcies al potenciament que es realitzarà en el projecte del punt neutre de Catalunya (CATNIX).
• Accés proper als tècnics especialistes i a les instal·lacions – quan s’aborden projectes complexes, es necessari que tècnics de l’empresa que fa els programes i de l’empresa que proveeix els serveris cloud treballin conjuntament. Que tinguin facilitat per trobar-se físicament, facilita en gran manera els projectes.
• Possibilitat de projectes d’utilització progressiva del cloud – els sistemes informàtics d’una empresa normalment estan dividits en diferents mòduls (portal de clients, gestió d’stocks, logística,…) i pot ser convenient tenir alguns d’ells en formats cloud (sobretot aquells amb visibilitat des d’Internet), mentre que altres poden mantenir-se a les pròpies instal·lacions. Aquests dos mons han de tenir connexió entre ells per intercanviar dades (el que s’anomena integració de sistemes). Tenir propers els nodes de cloud permetrà que les empreses puguin tenir línies de comunicacions (que es valoren per distància) a cost raonable entre les seves oficines i els proveidors de cloud per fer això possible.
• Seguretat jurídica i física – les empreses poden estar segures que els serveis estan regulats per lleis pròpies que els garanteixen que en cas de problemes les autoritats locals tenen capacitat per a ressoldre qualsevol contenciós. Tanmateix, les empreses poden realitzar còpies físiques periòdiques de les seves dades i custodiar-les a les seves oficines, gràcies a la proximitat.

Com a punt final del procés de licitació dels 4 diàlegs competitius que conformen el nou model TIC de la Generalitat, avui s’ha adjudicat provisionalment el diàleg de Centre de Processament de Dades (CPD).

Aquest diáleg tenia com a abast la contractació dels serveis de computació (servidors d’aplicacions, bases de dades, espai de disc, etcétera) sobre els que es fan funcionar els programes informàtics de la Generalitat.

La Generalitat es el principal consumidor de sistemes de computació del país, pel que estem parlant de la major infraestructura de CPD de Catalunya, actualment composada per més de 4.000 servidors sobre els que funcionen més de 1.800 programes de tots els tipus.

La solució final del diáleg va portar a la divisió del servei en dos lots, un descrit com a CPD Extern, en el que s’agrupen serveis que principalment utilitzaran serveis en modalitats de cloud computing en dependències dels proveïdors, i un altre anomenat CPD Nucli amb serveis que es mantindran en seus de la Generalitat.

El projecte permet concentrar les actuals infraestructures, distribuïdes entre 42 centres ubicats majoritàriament en edificis d’oficines, en nomès 6 CPD que s’ubicaran en equipaments específics per aquests tipus de utilitat (redundàncies elèctriques, de comunicacions, etc…), el que millorarà considerablement la fiabilitat dels sistemes.

El primer bloc (CPD Extern) està dividit en 4 lots, el que permet diversificar els riscos que comportaria la excessiva concentració de sistemes en un únic punt. Les empreses adjudicatàries han estat les següents:

El resultat tindra com a conseqüència la instal·lació de 3 nodes de cloud computing a Catalunya, grans centres de processament de dades amb una potència de la que la Generalitat només ocuparà un 25%. Això generarà la disponibilitat d’aquesta capacitat per a ser utilitzada per empreses catalanes (que en altre cas haurien d’importar aquests tipus de serveis en CPDs ubicats en altres territoris), o per a ser comercialitzat en altres païssos. De fet, el resultat de la licitació tal com indica el Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, aconsegueix situar Catalunya en una posició de lideratge en aquesta matèria en el sud d’Europa.

Pel que fa al CPD Nucli, l’adjudicació provisional ha tingut el següent resultat:

Els contractes tenen una durada d’entre 6 i 10 anys, i el pressupost màxim de la licitació ha estat de 397 milions de €, amb un cost màxim dels serveis de 45 milions d’€ anuals. Amb aquestes xifres, l’estalvi aconseguit per aquest diàleg es de un 35% respecte als costos per als mateixos serveis l’any 2010.

Amb aquest resultat, el procés ha acomplert amb els objectius marcats en tots els ámbits:

• Reducció dels costos (35%)
• Consolidació i modernització de les infraestructures (evolució a cloud computing)
• Pla industrial (creació de noves infraestructures i llocs de treball al territori)

Continuant amb el procés d’adjudicació dels 4 diàlegs competitius que conformen el nou model TIC de la Generalitat, ahir li va tocar el torn al diàleg de telecomunicacions.

El concurs tenia un import màxim de 634 milions de €, in dins d’ell estaven inclosos la major part dels tipus de telecomunicacions utilitzats per la Generalitat. Els períodes d’adjudicació son variables, destacant els 10 anys de durada del contracte de conectivitat, aquell que ha de fer arribar la FO a la major part de les seus de la Generalitat.

En aquesta adjudicació cal destacar la reducció aconseguida en serveis com el mòbil o la telefonia fixa, però la gran aportació és el que el Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, ha descrit com la xarxa de país.

El nou contracte de conectivitat inclou, a més a més de la provisió dels serveis amb FO per a la major part de les seus de la Generalitat, l’arribada de serveis de FO al 80% dels municipis de Catalunya.

Això permetrà que en aquests municipis qualsevol operadora interessada en proporcionar serveis pugui utilitzar la xarxa de l’adjudicatari (en aquest cas, Telefónica) a preu regulat per a poder prestar serveis de telecomunicacions als seus clients.

D’aquesta forma, si en un municipi un client està interessat en contractar serveis de FO, podrà accedir a una major oferta, ja que no hi haurà un únic operador que li pot prestar serveis ja que tots podràn utilitzar la xarxa troncal de Telefónica per connectar la seu del client a Internet, o a la xarxa troncal d’altres operadors.

La estimació de xarxa de fibra óptica que serà estesa gràcies a aquest projecte serà de més de 80.000 quilòmetres, el que generarà llocs de treball a Catalunya, una molt bona notícia en aquest moment de crisis del sector.

Ahir es va realitzar l’adjudicació provisional dels dos primers diàlegs competitius del total de quatre que conformen el nou model TIC de la Generalitat de Catalunya, en concret els relacionats amb les aplicacions informàtiques (desenvolupament i manteniment de programari) i els de lloc de treball.    Cal destacar en aquesta adjudicació el número d’empreses catalanes que han resultat adjudicatàries en aquest concurs.

El resultat ha estat el següent:

Desprès d’aquesta primera adjudicació, la previsió es tenir el resultat del diàleg de telecomunicacions el proper dia 8 d’agost, i que properament siguin convidades les empreses pel darrer diàleg, el de infraestructures de processament de dades o CPD.

Aquesta es una setmana de posada en marxa de nous portals a la Generalitat. Desprès de la publicació dels nous webs del President i del Govern, ara s’inagura un nou portal que sens dubte serà objecte de debat. Es tracta del portal contra la violencia urbana, un portal que té com a objectiu obrir una via de col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la població per tal de facilitar la identificació de les persones que participen en actes de violencia al carrer.

En aquest portal es publiquen fotografies i videos de persones que han participat en aldarulls, i a través d’un formulari es convida als ciutadans que de forma completament segura vulguin ajudar a identificar a les persones que participen en aquest tipus d’accions.

Crec que es una bona iniciativa ja que, podem estar d’acord o no amb les actuacions d’un Govern, però en cap cas son justificables aquest tipus de comportaments. I que els ciutadans que estiguin en contra d’aquestes formes d’actuar puguin col·laborar amb els cossos de seguretat per tal de posar fre a aquestes situacions, penso que es positiu. Suma.

En qualsevol cas, una iniciativa innovadora. I feina per als equips  d’Operacions i Seguretat, per tal de protegir aquest web. Perque, a l’igual que els Governs no ataquen els webs de les persones que volen dir la seva, tampoc es normal que s’intentin atacar els canals de comunicació dels governs, siguin del color que siguin. Perque això no es democràtic. Ni els uns, ni els altres. Al final, els extrems es troben. La web es de tots.

Avui ha entrat en funcionament un nou portal web  Govern.cat , que té com a funció ser una eina de comunicació de l’acció de govern.
 

 
D’aquesta forma, es separa la comunicació general dels ciutadans, que es farà a través del portal gencat.cat , de la comunicació de l’acció pol·litica.

Penso que es una molt bona iniciativa, ja que separar les dues visions es la forma en la que es poden fer explícits els missatges. Un ciutadà que vol rebre un servei no ha de rebre consignes ni posicionaments. Vol rebre un servei. I qui vulgui accedir a conèixer que pensa o en quines línies treballa el Govern, no ha de poder trobar de forma clara.

Tant de bó fos un exemple a seguir en altres administracions.

Els darrers mesos la Generalitat ha iniciat un procés de redefinició de la seva estratègia TIC, tan pel que fa a l’utilització interna de la tecnologia com en la forma en la que les TIC ajuden a la millora del país. Aquest procés, conegut com el “Nou Model TIC”, té com a objectius:

• Transformar l’Administració i la Societat de forma eficient i impulsar la modernització i innovació en els serveis de l’Administració i la seva relació amb el ciutadà.
• Dotar al país d’una xarxa de nova generació, de molt alta capacitat a tot el territori, oberta al mercat, que permeti augmentar el nivell de competitivitat de les empreses catalanes.

L’encàrrec de desenvolupar aquest model ha estat formalitzat sobre la Direcció General de Societat de la Informació i CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), a través d’un acord de Govern del 18 d’octubre del 2011 en el que es fa la encomana al CTTI de la gestió centralitzada de les TIC.

Accés directe a la Sala de Premsa de la Generalitat

El nou model s’implantarà, entre altres formes, a través d’un procés de contractació centralitzada de les TIC de la Generalitat, utilitzant la fórmula del diàleg competitiu, on les solucions finals es definiran sobre la base d’un diàleg entre la Generalitat i aquelles companyies amb criteris de solvència suficients.

Aquesta innovadora fórmula de contractació va ser presentada al sector TIC català en un acte el passat dia 27 d’octubre, acte al que vàren assistir més de 500 persones i en el que van exposar les línies del nou procés el Sr. Enric Colet (Secretari General del Departament d’Empresa i Ocupació), el Sr. Carles Flamerich (Director General de Societat de la Informació) i el Sr. Jordi Escalé (Director Gerent del CTTI).

Accés directe a la noticia a la Sala de Premsa del web de la Generalitat

La presentació realitzada inclou els principals paràmetres del Nou Model

A l’hora de plantejar qualsevol projecte estratègic en IT, entenent com a tal projectes que marquen una línia que condicionarà el futur de la evolució de les TIC de la organització, cal abordar el tema del cloud computing.

I on estem ara amb el cloud? Doncs mirem que diu el darrer Gartner’s 2011 Hype Cycle Special Report (un prestigiós anàlisi anual d’aquesta consultora que classifica les tecnologies en funció del seu grau de maduresa), publicat el darrer mes de juliol. Doncs que, com en els darrers tres anys, el cloud es situa com la gran promesa que no acaba de convertir-se en realitat.

Però es precisament a les zones de risc on es troben les oportunitats. Crec que apostar per que el cloud serà una realitat, crec que no es temerari. Si no ha arribat encara, es perquè el model es troba encara en definició.

Per qué crec que ens en podem sortir en el sector públic amb el cloud? Aqui van les meves consideracions:

• El sector públic té la necessitat actual de reduir els seus costos operatius, i la tecnologia es una de les palanques que pot utilitzar, potser la més potent. Però ara no hi ha la disponibilitat d’inversió per a poder iniciar aquest tipus de projectes. Cloud es una forma de minimitzar la inversió: compromís a més llarg termini, amb SaaS com a modalitat preferent.
• S’ha acabat la etapa dels vestits a mida, en la que les organitzacions es podien permetre grans desenvolupaments per a adaptar els sistemes als seus negocis. Ara farem servir el programari tal com ve, i l’usuari s’haurà d’acostumar i canviar els seus hàbits. Això es un escenari perfecte pel cloud. El re-aprofitament de programari entre administracions va ser en el passat un gran fracàs. Potser ara es el moment, amb l’implicació del sector privat.
• La gestió de la obsolescència ofega els pressupostos IT públics. Contínuament renovant les aplicacions per canviar-les de tecnologia, o el pitjor, en risc per sistemes sense manteniment. En comptes de parlar de com millorem els processos utilitzant tecnologia, invertim esforços en evitar el col·lapse de sistemes antics. Calen projectes o bé amb data de caducitat, si son molt específics, o bé amb un pla de negoci clar, que faci que el proveïdor evolucioni la plataforma pel seu compte.

Quan i a on hem d’aplicar el cloud?

La meva aposta es pel cloud privat. Els riscos derivats de les dades i la gestió pública no ens permeten altres configuracions. Més endavant parlo més en detall de com.

• Aplicacions on no hi hagi implicades dades amb nivells alts de sensibilitat (LOPD)
• Aplicacions que tinguin un nivell de tolerància a fallades. En aquesta modalitat, no podrem garantir la fiabilitat, més enllà d’un contracte. Son les regles. Per tant, cap aplicació que posi en risc seguretat, salut, etc..
• Aplicacions que tinguin possibilitat de ser re-utilitzades per diferents administracions. Aquí veig una clara oportunitat de disminució de costos. Però crec que serà el sector privat qui ho farà millor que ho hem fet fins ara al públic, per motivacions evidents.
• Sistemes molt específics que provoquen un increment de costos per a la seva administració en CPDs corporatius. Quan un sistema necessita un coneixement molt específic, normalment l’administració es subcontractada a una empresa especialista en el sistema en qüestió, o requereix la contractació de tècnics que resten poc aprofitats. O ho fa algú que no en sap, el que es pitjor. Cal que sigui la empresa especialitzada en l’aplicació qui doni el servei en format cloud, de forma que es produeixi una sinèrgia en la optimització dels administradors. I repartir la sinergia entre tots. Win-win.
• Sistemes que estan en retirada, aquelles aplicacions que mai acabem de matar i que ens provoquen uns costos molt elevats en sostenir equips i programari fora de manteniment, així com en administradors que coneixen relíquies. Fora bó trobar a algun especialista en mantenir sistemes obsolets en cloud a baix preu.

Que necessitem per a fer-ho?

• Desplegament d’una xarxa de telecomunicacions que permeti el funcionament del cloud privat. Les administracions que facin servir les aplicacions, hauran d’estar connectades amb el nus central de comunicacions, i aquest amb els CPD on s’allotgen les aplicacions. Una anella d’administració pública?
• Aposta del sector pel nou model, implicant-se més enllà de ser mantenidors d’aplicacions, per a disposar de les seves infraestructures pròpies. Sota el meu punt de vista, aquest es l’espai més adient per a les empreses de tamany mig, especialistes, flexibles. L’aposta es també econòmica: aquí tothom ha de guanyar. No es un canvi de conceptes a les factures, per pagar el mateix. Es un canvi del concepte : faig aplicacions, les mantinc de la forma més eficient, i les intento vendre per repartir els costos. Un negoci clàssic, però ara amb el component de la xarxa.

Salutacions i bones vacances a aquells afortunats que poden!!

Veig aquest video, i se m’escapa una llagrimeta.

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Cada qual fa la seva lectura.

• Hem de lluitar contra les nostres limitacions, els rivals son un ajuda per fer-nos millors. En cap part del vídeo veig una actitud d’agressivitat amb el contrari.
• Assumir les nostres carencies i acceptar el resultats sense frustració, es la forma de poder superar-les.
• La satisfacció pel premi aconseguit es personal, no cal posar-la en judici dels altres. Hi ha qui riuria del ridícul que podria significar rebre 217 gols i marcar només 1. En canvi, el resultat final pels protagonistes es d’alegria exultant. Casdascú ha de trobar la seva pròpia escala de valoració.

Tant de bo aquestes actituds fossin les predominants, en comptes de molts exemples contraris que veiem cada dia.